LA CUCA FREDELUGA

 

La cuca fredeluga vivia al jardí de ca la Carmeta.

Era amiga de tots els animalons del jardí : de les formigues que vivien en un formiguer sota l’avellaner, de la marieta que vivia en el test de geranis, de la sargantana que de dia parava el sol a la sorra, dels pardals que picaven granets d’arròs i engrunetes de pa que la Carmeta els deixava en un racó tranquil, de la cuca de llum que s’amagava sota les dàlies....

Però hi havia un animaló al jardí que no li feia cap gràcia. Sabeu qui era?

L’aranya!

No la podia veure ni en pintura. Sabeu per què?

Doncs perquè tenia vuit potes.

Sempre deia:

- Mira que n’és de lletja, l’aranya, amb tantes potes no sé com és que no s’entrebanca a cada pas.

Els altres animalons li deien:

- Però per què li tens tanta mania, si és molt simpàtica?

Però no hi havia res a fer. No la podien convèncer.

 

A poc a poc va anar passant l’estiu, i els dies es varen començar d’escurçar.

Als matins feia una mica de fred, cada dia una mica més.

Al final va arribar un vent gelat de tramuntana que va deixar mig congelada la pobra cuca Fredeluga.

- Aaaaatxiiis! Òndia noi, ja m’he constipat, i no tinc abric per abrigar-me. Com ho faré?

Va anar a veure les formigues i els va dir:

- Que em deixaríeu viure a casa vostra, aquest hivern?

- No pot ser cuca Fredeluga, el nostre formiguer és massa petit per a tu.

Va anar a veure la cuca de llum, però no la va trobar enlloc

Finalment va anar a veure la seva amiga sargantana, que era la més sàvia de tot el jardí

- Sargantana, tinc fred. Què puc fer?

- Perquè no li demanes a l’aranya que et faci un abric? Ella en sap molt de filar.

- Ai no, l’aranya no, que li tinc molta por.

- Però si és molt simpàtica..... Va, si vols jo t’hi acompanyo.

I així se’n van anar totes dues cap a ca l’aranya.

Quan li varen explicar el que passava, de seguida va dir que ella l’ajudaria.

- Però l’abric te l’has de fer tu, jo només t’ensenyaré com es fa, d’acord?

- D’acord, i gràcies aranya.

L’aranya va començar a ensenyar a la cuca a filar, i la cuca en va aprendre força de pressa, perquè era molt trempada.

A poc a poc es va anar fent un abric que li abrigava tot el cos, des del cap fins a la cua, i se’n va anar a passejar pel jardí.

Al cap d’una estona estava molt cansada.

- Em pararé aquí a reposar un xic.

I es va posar en una escletxa d’un tronc d’un arbre.

S’hi estava tant bé, que a poc a poc es va anar adormint.

 

I va dormir tot l’hivern. I va somiar que tornava a fer bon temps i que els geranis tornaven a florir, i que el jardí feia olor de xuclamel, i que jugava amb els seus amics i......sabeu què més va somiar?

Una cosa molt estranya. Va somiar que podia volar!

 

Va arribar la primavera i amb l’escalforeta del sol es va anar despertant. A poc a poc va començar a tenir calor i va decidir treure’s l’abric.

Li va costar força, li havia quedat estret, però al final ho va aconseguir.

Es va quedar una estona sobre el tronc de l’arbre, mirant el jardí.

- Oh! Quines flors més boniques!

Hi havia tulipes, narcisos, jacints, anèmones......

Tot d’una va veure la Carmeta que sortia amb la regadora.

La Carmeta es va aturar a la vora de la cuca Fredeluga, se la va mirar, i va dir:

- Oh! Quina papallona més bonica!

 

Aleshores la cuca Fredeluga es va mirar i va veure ...... unes precioses ales de coloraines.

 

 

MariÀngels Ferrando