La fada Fifí és una fada molt finolis. La seva mare, la fada Flora està fins al cap d’amunt de les seves tonteries. Cada matí fa la mateixa comèdia.

- Fifí, afanya’t a vestir-te, que faràs tard a l’escola....

- Ja va, mama. Però és que no sé què posar-me... Aquestes sabates no lliguen amb el barret, i a més a més...

- Fifí, prou, que la fada Filomena s’enfadarà si fas tard a classe!

I la Fifí baixa remugant de la seva habitació.

- Va, esmorza i fes via cap a l’escola.

- Si, però no m’agraden aquests mitjons, i vull...

- Calla, pren la llet i menja la torrada amb melmelada. I sobretot no et taquis.

La fada Fifí se’n va cap a l’escola. La fada Filomena, la mestra, li diu:

- Bon dia Fifí. Ja tornes a fer tard. Què t’ha passat avui?

- És que...

- Ja ho sé, no t’agradaven els mitjons, les sabates no et feien conjunt amb el barret, i a més a més t’has tacat la brusa de melmelada de figues.

- Oh!, com ho sap?

- Dona, jo soc la fada més sàvia de totes. Per això sóc l’encarregada d’ensenyar a les petites fades com tu, tots els encanteris.

- I quan aprendrem a fer servir la vareta màgica?

- Aviat, molt aviat. De fet començarem demà mateix.

Aquella nit la fada Fifí no pot dormir. Demà els ensenyaran a fer servir la vareta màgica i a més a més els en donaran una per a cada una.

Qui sap de quin color serà la seva? A ella li agradaria que fos de color rosa amb l’estrella de la punta de color blau, perquè així li faria conjunt amb les sabates i amb el barret i...

S’adorm.

L’endemà al matí, quan arriba a l’escola, totes les seves companyes ja hi són. Totes tenen les seves varetes màgiques:

La “Flor d’espígol” en té una de color verd amb l’estrella groga, la “Felicitat” en té una tota, tota de color de taronja, la “Francesca” la té blava i blanca, la “Farinetes” la té tota rosa...

- I jo? - pregunta la Fifí - on és la meva vareta màgica?

- Oh, mira, només en queda una, com que has estat l’última d’arribar....

La vareta màgica que queda és tota de color negre.

- No la vull, no m’agrada........

- Fifí, què és el que no vols?, què és això que no t’agrada? Afanya’t, lleva’t i vesteix-te, que faràs tard a l’escola.

“Quina sort! Només era un somni!” - Pensa la Fifí.

- Sí mama, de seguida baixo i esmorzo.

La Fifí, per primer cop a la seva vida, se’n va a l’escola sense rondinar ni remugar.

La seva mare, en veure-la sortir, riu per sota el nas. L’encanteri dels somnis sempre li ha sortit molt bé.

MariÀngels Ferrando