el pessebre del record

 

Els pastorets s'arraulien
a la voreta del foc,
i a poc a poc s'adormien
i somiaven un poc.

L'aigua de plata del riu,
sense moure's del seu lloc,
quan el fred era més viu
es glaçava a poc a poc.

I al cel de paper de seda,
les estrelles que brillaven,
si la nit era molt freda
a poc a poc l'escalfaven.

Hi havia un pageset
amb els dos bous i l'arada,
i a la vora del riuet
una dona fent bugada.

I els Reis, que anaven a peu,
i venien de l'Orient,
i sense por de la neu
s'acostaven lentament.

I allà dins de l'establia,
com mana la tradició,
en Josep i la Maria
bressolaven un nadó.

Aquest era el meu pessebre
fet de molsa i de cartró,
i pols de farina per gebre.
Com mana la tradició

MARIÀNGELS FERRANDO